Sovint, el wàter de la feina fa fàstic. Avui m'he molestat a fer una foto de la balda. Amb tota sinceritat, espero que aquesta brutícia sigui d'algú a l'entrar al wàter, perquè si és al sortir... Fotos de la tassa del wàter no he gosat fer, perquè, amb tota sinceritat, les restes de "Paladín a la taza" són freqüents. A l'entrar al wàter, he recordat la cançó "L'escola de Ribera" del mestre Ovidi Montllor (http://www.cancioneros.com/nc.php?NM=3873). Mira, m'ha donat per aquí, però, amb tota sinceritat, potser un dia l'embruto més jo... amb el meu vòmit.
Entenc que quan dius el water de la feina, es el water que utilitzes allà a on tu tens la teva feina, es a dir, al curro.
ResponEliminaNo et preocupis (o si, perquè la merda preocupa) perquè jo he treballat i treballo a llocs a on hi han molts llicenciats universitaris, també gent aparentment educada, i gent que hom diría fina.
Doncs, no !!, les tasses dels waters i parets, es veu que son un lloc escatològicament reivindicatius a on alguns/nes, fan o escriuen marranades per treu-re's de sobre la mala llet que acumulen durant el dia.
El problema comença quan tu ets el que utilitzes aquest lloc després d' ells, dues opcions: o en busques un altre o t' aguantes, tanques els ulls i el nas i ¡¡ endavant !!
Ànim company