BARBACOA A VILANOVA

Ahir diumenge, 9 de maig, vam anar a casa de la mare d'una amiga a Vilanova (Garraf).
Vam ser una colla d'amigues i amics que teníem intenció de passar el dia junts i fer una graellada. A l'hora de fer el viatge, amb tota sinceritat, vam estar una mica descoordinats. Primerament havíem dit d'anar tots junts amb autobús, després vam dir que uns anirien en cotxe i d'altres amb autobús, finalment van pujar tots en cotxe i els meus fills i jo amb tren. Vam quedar que ja que nosaltres arribaríem més tard que els altres, en arribar a l'estació de Sitges, avisaria i ens vindrien a recollir en cotxe, doncs la casa estava una mica allunyada de l'estació de tren.
Quan vam arribar a la casa les posicions ja s'havien adjudicat: tres a la barbacoa fent les brases i dos a la cuina preparant els estris. Els meus fills i jo vam estar voltant per la casa i vam tafanejar llibres, joguines, provant sofàs i anar preguntant si volien que els ajudéssim... Amb tota sinceritat, el transport públic té molts avantatges, i com que vam arribar una mica més tard que els altres, no teníem feina assignada, així que vam aprofitar per, a més de tafanejar, jugar amb el diàbolo el meu fill, trencar coses la meva filla i jo, ai, semblava que no feia res, però havia d'estar pendent dels meus fills, més que per protegir-los, per protegir les pertinences d'aquella casa. Va ser tot un èxit, la meva filla només va trencar una copa de vi, però com que havia estat amb intenció d'ajudar a parar taula, ho vaig considerar un accident i no li vaig dir res.
Vam menjar xai, botifarrons de ceba i d'arròs, guatlles, més botifarres, formatge, olives, patates... tot ben acompanyat amb vi negre, cervesa i cava. Els meus fills aigua perquè ni els agrada la Coca-Cola ni, amb tota sinceritat, m'agradaria que els hi agradés.
La xerrada va ser molt agradable, però en un moment de la conversa (no recordo el motiu, si és que n'hi havia) vam cantar Els Segadors amb el puny aixecat. Just en aquell moment va entrar el germà de la meva amiga (la filla de la mestressa de la casa) amb la seva xicota. Ens va trobar a peu dret al jardí amb el puny alçat i cantant l'himne nacional. Llàstima no haver fet fotos d'aquell moment, no ja del cant, si no de la cara dels que acabaven d'arribar.
Tot i que el dia va ser molt agradable perquè estàvem ben acompanyats (i la beguda havia fet el seu efecte), va haver-hi moments de tensió, però, amb tota sinceritat, crec que l'únic que estava tens era jo.
El primer moment tens va ser quan un dels nostres amics, una mica borratxo, encara que no ho dic com una disculpa, va començar a dir una sèrie de coses, que no repetiré, però que podríem qualificar d'improperis i desencerts. Un altre dels amics, va començar a tirar-li els trastos a la mare de la meva amiga, que, amb tota sinceritat, prou granadeta és ella per saber si li convenia o no, però crec que ni era el lloc ni el moment; tampoc voldria pecar de moralista, perquè el que predico, precisament, és tot el contrari.
Ens va ploure fent la sobretaula, però l'amic dels improperis i el de la tirada de trastos no estaven sota cobert i es mullaven, però per comptes d'evitar mullar-se, van agrair les gotes de pluja al seus caps i a les seves espatlles. Van agrair mullar-se perquè anaven, amb tota sinceritat, bastant torrats.
El viatge de tornada va ser igual que el d'anada però a l'inrevés (curiós, no ?). Als meus fills i a mi ens van acompanyar fins a l'estació de tren amb el cotxe i vam agafar el tren.
Que bonic que és viatjar en tren ! Tot el camí vam estar jugant. El viatge es va fer curt i en arribar a Barcelona, vaig quedar amb la meva ex dona que vingués a recollir els nens per anar a casa seva. Jo vaig continuar la gresca al bar d'un amic on vaig quedar amb els companys de barbacoa.
Vam seguir bevent i xerrant, però arriba un moment que la teva borratxera no suporta la borratxera dels altres i, com el primer de maig, vaig acabar jugant al billar amb d'altra gent, no pel joc en sí, més aviat per desconnectar.
L'endemà, t'adones que no calia abusar del fetge ni del pulmons. Espero que abans de la propera entrada al blog, hagi deixat de fumar, deixar de beure ja em resulta més difícil. Com a mínim, en aquesta bonica jornada de diumenge, ningú m'ha tractat de "iaio".